Recorde a ma mare comentar que antigament, la vespra del Salvador, la gent pujava a peu o en carro a l'ermitori a celebrar la festa, emportant-se darrere el pato que l'endemà acabaria en la paella. He llegit que al segle XVIII els veïns d'Onda van haver d'anar a Betxí a confirmar-se aprofitant la visita a eixa població del bisbe de Teruel perquè el que tenia assignat Onda no apareixia per ací, i he vist una foto del Raval amb la forta nevada de l'any 46.

Des de principis dels temps les fonts orals, i posteriorment les escrites, han sigut els elements indispensables i complementaris per no deixar que s'oblide i desaparega la història que individualment i com a poble anem escrivint dia a dia. Però en les primeres dècades del segle XX un altre element es va afegir a eixos dos: la fotografia. Amb la progressiva aparició de les càmeres portàtils i els rotllos per plasmar les imatges, la fotografia va deixar de ser una tècnica a l’abast de molts pocs professionals, reservada a immortalitzar els grans esdeveniments, per convertir-se en un instrument cada volta més habitual per a les persones i les famílies.

Des de la perspectiva de la història familiar la fotografia permet establir i datar efemèrides com ara naixements, celebracions, bodes o viatges i identificar a les persones que en elles van participar. Però el seu valor històric, el valor per a la comunitat, n'és un altre: la informació gràfica que proporcionen les fotos és un clar indicador del canvi social, econòmic i cultural, així com de la progressiva modernització d'una comunitat. Per això una ullada des d’eixa perspectiva converteix les fotografies familiars en documents valuosos, testimonis directes del canvi: l'evolució dels edificis públics i privats, del paisatge rural i urbà, la modernització en els transports, les activitats a les que es dedicava el temps lliure, esports, festes, balls i processons, els canvis en la moda de vestir, els pentinats i els complements, el món laboral, les fàbriques i els oficis de la gent, l'escola, els uniformes...

Amb el convenciment de què la història del segle XX no podem contar-la com cal sense l'ajuda de la fotografia, des de la Biblioteca hem començat a treballar en la creació d'un arxiu d'imatges. Totes les fotos estan tretes dels programes de festes d'Onda que formen part del fons de la Biblioteca. Els programes de festes, vists amb la perspectiva que tan sols el temps dóna, són una font quasi inesgotable d'informació, tant pel que fa a articles i altres escrits (al voltant de 600) com de fotos (n'han aparegut fins ara unes 2000). Així, amb la confecció de l'arxiu d'imatges hem passat de tenir 80 programes de festes il·lustrats, a tenir 2000 fotos perfectament organitzades per temes, a l'abast d'estudiosos i públic en general.

I volem continuar. Si abans crear un arxiu fotogràfic suposava tenir els documents originals, ara, aprofitant-se de les noves tecnologies, la Biblioteca està creant no un arxiu fotogràfic, sinó un arxiu d'imatges d’Onda. Per això els convidem a què rebusquen per les caixes de galetes o de Cola-Cao totes les fotos velles que tinguen i que compartisquen amb nosaltres i amb el poble les imatges que contenen, però conservant vostés els originals. Internet està farcit d'imatges, podran dir, però aquestes seran les nostres, sovint no tan perfectes però sempre més vives i properes, perquè testimoniaran la nostra vida com a onders. Podem fer entre tots un àlbum d'Onda que “será la envidia de las poblasiones vesinas”. Contacten amb la Biblioteca i els ho explicarem.