En una societat sotmesa a canvis accelerats, retallades, crisi econòmica i de valors on imperen la desil·lusió, el desànim i la desmotivació generals, els docents de la secció, conscients dels temps difícils que ens ha tocat viure, ens veiem obligats a fer alguna cosa per canviar la situació.

Tenim un gran repte, ja que volem donar a l'alumnat una bona formació acadèmica (continguts) però, a més, també volem que arriben a ser ciutadans competents per fer front a les situacions canviants i complexes que trobaran de segur al llarg de la vida. I tambè, volem persones actives, responsables, tolerants, innovadores que aporten el seu granet de sorra per millorar la societat en què vivim.

Un grup de docents d'aquest centre, conscients que la metodologia d'ensenyament-aprenentatge (la forma de donar classe) emprada repercutix en l'actitud i el comportament dels nostres alumnes a l'aula, i per tant, en l'ambient d'aprenentatge, ja fa un temps vam començar a explorar, a aprendre i a posar en pràctica una metodologia que, si bé, no és nova, sí que està resorgint perquè potencia tot l'exposat abans. És l'aprenentatge cooperatiu.

És una metodologia que resta protagonisme al professorat i li'l dona a l'alumnat, ja que se centra en la cooperació i l'ajuda al company perquè el treball isca bé i tots aprenguen de tots.

Una metodologia inclusiva, que no deixa ningú fora, que potencia en cadascun dels alumnes les seues capacitats (tots en tenim) en benefici de l'equip.

És un metode que dóna responsabilitats a tots i els ensenya la importància del respecte, de la tolerància, de la paciència, de la col·laboració perquè un treball tire endavant i tots aprenguen en la seua elaboració. A m,es la responsabilitat és rotativa, és a dir, al final tots hauran fet de portaveus, de secretaris, d'administratius i de coordinadors del grup. Cada càrrec té unes funcions que han d'aprendre poc a poc. També estimula la reflexió sobre el propi treball i l'autoavaluació, individual i col·lectiva, cada cert temps. Perquè de les errades se n'aprén.

D'altra banda, els alumnes aprenen a col·laborar els uns amb els altres, aprenen a ajudar-se, aprenen a donar idees i a decidir entre tots la millor opció, aprenen cadascú dintre de les seues possibilitats, grupalment.

En definitiva, l'alumne deixa de ser un espectador passiu i passa a ser un agent actiu, protagonista del seu aprenentatge. I els docents ja no són sempre els transmissors del coneixement, passen a ser els qui planifiquen i creen l'ambient d'aprenentatge idoni perquè els alumnes exploren, experimenten i col·laboren per construir els seus coneixements.

El docent dóna a conéixer les tècniques simples o complexes associades a aquest aprenentatge, de les quals s'utilitzen unes o altres depenent de la complexitat del treball encomanat. És també qui decidix el que l'alumne ha d'aprendre, és qui guia l'alumne.

Si el nostre alumnat pren consciència que no és únicament el professorat el que influeix en l'èxit o fracàs, i s'adona que és ell mateix amb l'ajuda dels seus companys i sobretot amb el seu esforç i les seues ganes qui fa que tinga èxit o no, ens sentirem més que satisfets.

Carmen López. Professora de Matemàtiques
Vallivana Dosdà. Professora de Biologia i Geologia.