Cap organisme ni institució té o ha tingut una acció tan potent socialitzadora com la família. Després de milers d’anys, el grup primari d’acció educativa no instructiva continua sent la família. El xiquet incorpora les regles, normes i costums imperants en una societat a través de l’entorn més pròxim, la família. En la LODE de l’any 1985 es va aprovar que els pares pugueren crear AMPAs i determinava que podien utilitzar els centres per a reunir-se i amés, els pares ja tenien dret a formar part del Consejo Escolar del Estado. En la legislació apareixen els trets bàsics d’una escola democràtica: igualtat d’oportunitats, participació de la comunitat educativa i compromís amb valors com la justícia, la llibertat i la tolerància. L’escola ha de ser el reflexe d’un sistema educatiu democràtic, els procediments emprats en l’escola deurien derivar d’aquells que veiem en les societats democràtiques: participació, transparència, informació i comunicació. Molts avanços però encara trobem molt a faltar la col·laboració de les famílies en el món escolar.

Segons la OCDE, Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament en Europa, les escoles eficaces són aquelles on el grau d’implicació dels pares en l’educació dels fills és elevat. No tenim dubtes de que l’Administració Educativa i els encarregats de la gestió dels centres educatius deurien dedicar una bona quantitat de temps i recursos a aconseguir el suport i la col·laboració dels pares. De fet, està demostrat que el fracàs escolar té molt que veure amb la diferencia entre els objectius de l’escola i la cultura familiar vigent. La participació dels pares és el principal mitjà per apropar-les. ¿Estem fent tasca suficient per assolir aquest objectiu? De la seua implicació depèn l’eficàcia de molts programes educatius i açò que abans era tan evident en les primeres etapes, ara es torna fonamental en l’educació secundària on els pares i mares estan abandonant i els resultats són cada vegada pitjors.  El rol pare-fill és sempre més vinculant que el de professor-alumne per això ara més que mai és vital el seu esforç. Si els pares ignoren els valors de l’escola els fills adoptaran una postura negativa. Per a participar les famílies deuen tenir el incòmode paper d’assumir responsabilitats encara que aquesta participació no està lliure de dificultats com que molts alumnes no volen que els pares assistisquen al centre o que pares i mestres de vegades mantenen una relació de poder.

Participar suposa recalcar aquells aspectes que és necessari modificar o millorar però sempre des de l’acord, el consens i el respecte. Participar és proposar, ajudar, compartir, aportar solucions, desenvolupar activitats rellevants per al centre i per a l’educació dels fills.

Possiblement els problemes que afecten a la participació dels pares provenen del model existent i del concepte d’escola tancada del que encara no hem pogut eixir. Actualment han sorgit les Comunitats d’Aprenentatge com a marc teòric-pràctic per a transformar social i culturalment els centres educatius, açò supose reorganitzar-lo tot, des de l’aula fins l’organització del centre i la seua relació amb la comunitat, barri o poble.

Antonio Molina, psicopedagog