Arrels va ser la meua primera feina estable i, durant dos anys, vaig aprendre què era el periodisme local: la informació de proximitat en un setmanari d’un municipi no massa gran com és Onda, amb les seues coses bones i les no tan bones.

Recorde que a penes feia tres mesos que havia acabat el grau a la universitat. No tenia ni idea de com es treballava en esta revista (ni en cap altra) i tenia por de no trobar res a fer amb la meua vida. I també, com a cosa del destí, vaig començar a escriure els meus primers articles, portar alguna secció i tancar edicions cada dimarts. Amb l’equip vaig tindre sort: em van acollir des del primer dia com una més, ensenyant-me el que havia de saber però deixant-me fer.

Allà per 2020, amb una pandèmia mundial que encara ens tenia un poc desubicats, el meu camí prenia un nou rumb. El destí, de nou, em marcava el següent pas: una revista de tendències a la capital de la província que també fa funcions d’agència de comunicació. Que si tenia més idea que dos anys enrere? No massa, però també vaig trobar un equip humà que va confiar en mi, i jo soc d’intentar-ho amb el que m’il·lusiona.

Han passat cinc anys en què he treballat, i molt, en una revista que res té a veure en contingut, periodicitat, finançament, model de negoci, rutines de treball i un llarg etcètera. He vist créixer un projecte del qual m’he sentit part, en què m’he implicat al 100 % i del qual encara no em desvincule.

Però sent que la vida em torna a portar a estes pàgines. No, no atribuirem tot el mèrit al lliure albir per poder dir-vos que he tornat... Fa unes setmanes se’m va plantejar la possibilitat, i no és fàcil prendre decisions que ens alteren l’estabilitat quan s’està acomodat a un lloc (i a gust, tot s’ha de dir). Però seguisc escoltant eixes senyals de la vida, agraint les oportunitats, reconeixent quan les persones et valoren i et busquen per a acompanyar-los en els seus somnis.

M’han preguntat que com ha anat el primer dia, però no s’ha sentit com un primer dia sinò més bé com un tornar a casa, com si m’hai me’n haguera anat.

Com he dit abans, soc d’intentar-ho amb el que m’il·lusiona, i puc dir que, de nou, estic ací, signant a les pàgines d’Arrels. Ens veiem, o ens llegim, per ací.