Bon dia Castelló, buenos días Teruel, bon dia foc, bon dia fum.

Pluja de cendra cobreix la nostra terra, trist però cert. El foc avança sense descans, menja i no es farta, i no té por a ningú. Quina llàstima més gran, la nostra terra verda vista negra de carbó.

Hi ha solució? Doncs clar que sí. Ens deixen actuar? Doncs no.

Ens diuen que els joves d’avui no volem saber res de l’agricultura ni de la ramaderia. Normal que no. Què ens ho poseu fàcil, senyors consellers, presidents, tècnics, diputats, directors i forestals? Gens fàcil.

Jo vull la meua terra, jo estime la Serra d’Espadà, però… què puc cremar la poda de les meues oliveres? Què puc desbrossar? Què puc recuperar la finca que tantes generacions hem treballat i se l’engul la pineda a poc a poc? Es pot recuperar? Doncs no. Per què? A mi em vau dir que estava “rompiendo el bosque mediterráneo’’.

Mireu senyors: el bosc mediterrani el trenca Marina d’Or o el Magda, no les meues oliveres. Per recuperar un bancal i plantar 20 oliveres em diuen que em poden denunciar, de 6.000 a 60.000 €, i que em poden caure fins 6 anys de presó… de veres? Que les he de llevar totes i replantar pins. Com voleu controlar els incendis?

Tinc també ‘’una explotación ganadera’’, 2 cabretes per a ser exactes, que “se están comiendo el manto de la Sierra de Espadán’’. No jodas! Per a això les tinc, perquè les cabretes netegen la malesa, fan tallafocs i abonen de forma gratuïta i natural la meua finca.

He de llevar les meues oliveres? He de replantar pins? He de llevar les meues cabretes? He de pagar cap multa? Heu de tancar-me al “penal d’agricultors i ramaders”?

Deixeu-nos fer el que s'ha fet tota la vida; deixeu-nos cuidar la nostra terra, plantar, llaurar i tindre les finques netes; deixeu-nos viure la Serra i pareu de posar tanques publicitàries de “la agricultura es el motor de l'interior” i hòsties d'eixes.

Ana Belén Corbatón Cinta