La crisi és, sens dubte, el moment d’afonar-se o ressorgir. És el canvi a la força per a renovar-se o morir. Diuen els grans genis que els moments de crisi són els únics en els que la imaginació és més important que el coneixement. Un pas més que difícil, però necessari.

I em remet a una de les notícies recents que ha posat un punt i a part al comboi onder. Tal volta es podria dir que un punt mort i descartem el punt final.

La suspensió de la Fira, encara que era la crònica d’una mort anunciada feia mesos, ha sigut igualment causant de debats i revols en les tertúlies.

A títol personal, la cancel·lació de les festes desperta poca pena transcendental, però no puc fer-me a la idea del que suposa per a aquells que la pèrdua dels beneficis d’aquesta setmana, marcada en roig al calendari, és tan decisiva.

Tot i això, i fent al·lusió al títol de capçalera d’aquesta secció, per amor a l’art i per amor a la cultura, sí em remou que la cancel·lació oficial de la Fira 2020 no vinga de la mà d’una programació cultural alternativa segura.

Les festes del nostre poble són un referent, conegudes i esperades per molta gent d’ací i d’allà. Òbviament enguany és impensable plantejar unes festes com a tal, però què millor per a aquesta data assenyalada que aprofitar-la.

La suspensió de la Fira no és a cas la millor excusa per a oferir una programació cultural potent, coordinada i de qualitat? Una cultura segura i conscient que el públic puga acompanyar des d’un seient aïllat.

Sense abraços amb desconeguts o besos amb amics, boca tapada i mans seques. Quan l’ànima està plena i viva, als ulls es poden llegir les emocions (ulls i emocions, les úniques parts que ens queden lliures).

Els mesos de confinament es feien eterns i recaigudes en quarantenes obligades són ara part d’aquesta convivència amb el virus amb nom propi. Milers de creadors es posaren mans en l’obra i al servei del públic per a fer més amenes les hores entre quatre parets. Qui es va quedar sense marató de pel·lícules o va tirar mà a la pila de llibres acumulats? Qui no va cantar i ballar amb els concerts virtuals en directe? Qui no va gaudir d’una obra de teatre des del seu sofà? Qui no va convidar ballarins o malabaristes al seu saló? O va fer una visita gratuita pels principals museus del món? Qui no va recomanar als fills que ballaren, cantaren o pintaren?
Ara és el moment de gaudir de la cultura, d’apreciar-la i valorar-la.