Bea Prades: "ser cada dia millor, disfrutar de l’esport i seguir lluitant per la igualtat”

BEA PRADES INSA (23 anys). Graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport en la Universitat de València i entrenadora de xiquets 6 anys al Villarreal, imparteix classes extraescolars a xiquets. Este es el 11é any que jugue al Villarreal, 1r al València i 4t al Llevant. També ha format part de la selecció valenciana sub 16 i 18.

Entrevista amb Bea:

“[El 8M] És un dia que dona un poc més d’impuls i visibilitat a tot el treball i lluita que fan les dones a diari. M’alegra que cada any que passa hi haja més dones al carrer reclamant i lluitant pel que mereixem.
Crec que no he assimilat la importància d’aquest fet [formar part de l’àlbum]. Jo de menuda coleccionava tots els cromos de futbol dels xics i era impensable fer un de xiques, ni m’ho plantejava. I ara isc en la portada d’un. Espere que siga el primer de molts.

Per suposat que el futbol està canviant i sobretot als últims anys, però encara queda molt, molt per recórrer en el camí de la igualtat. Un dels motius del canvi és la visibilitat que es dona per part d’alguns mitjans de comunicació o d’empreses que aposten fort per eixa visibilitat com és el cas de Teika, que ha fet este àlbum i moltes més campanyes en favor de la igualtat com posar les nostres fotos en les parades de metro de València. A Espanya hi ha jugadores d’equips top de la primera divisió que sí que poden viure del futbol, però la gran majoria no. El principal obstacle és la falta de temps, ja que les dones hem de compaginar el futbol amb altra professió o estudis i, per tant, no podem dedicar tot el nostre temps a la preparacio esportiva. Encara així la professionalitat no depén dels diners i crec que moltes jugadores, entre elles les meues companyes, ens comportem com grans professionals de l’esport encara tenint que compaginar les dues vides. En els últims anys ixen moltes notícies de dones espanyoles que han guanyat competicions internacionals. No vol dir que abans les dones no guanyaren campionats, sinó que no es contava als mitjans de comunicació, ara sí i això és un pas importantíssim.

Admire a totes les jugadores que van començar a jugar a futbol fa molts anys quan estava mal vist i gràcies a elles ara estem on estem i anem a més. Crec que encara queda molt però que estem en el camí que toca. Primer la visibilitat, cada vegada es coneix més, les xiquetes menudes tenen referents, aumentarà la participació en l’esport i també la gent consumirà més esport femení i al final s’aconseguirà la igualtat de salari.

La Federació Valenciana de Futbol està fent molt bé açò ara amb el programa #Valenta, fan clínics per pobles de tota la Comunitat, partits amistosos, etc. per a que la gent veja, conega i s’anime a practicar i a seguir l’esport i en concret el futbol femení.

No només en esportistes, está en tot [la desigualtat]. Fa poc vaig llegir que només el 7% dels entrenadors de primera, primera B i segona divisió femenines eren dones. Imagina’t en categories masculines quin serà eixe percentatge… és molt poc i això ha de canviar també.

Per posar algun exemple, en un partit uns homes a la grada van xillar a l’àrbitra “para ser tan guapa eres muy mala”… sense paraules a este comentari. Quan era menuda i jugava en un equip de xiques contra xics els pares del xics sempre deien comentaris al principi tipo “cuidado con ellas que son chicas, no les pegues muy fuerte”. El meu objectiu és ser cada dia millor, disfrutar de l’esport i seguir lluitant per la igualtat”.

Consulta las entrevistas de Yolanda, María y Cristina en las noticias enlazadas