L'exemple d'un poble

Diuen que si la Fira d’Onda no existira, caldria inventar-la. Sens dubte. I enguany, sense Fira, és moment de mirar enrere i recordar per què ens sentim tan orgullosos de les nostres festes majors. Este missatge pretén servir d’humil homenatge a tots els onders i onderes que des del segle XIX han fet possible que la darrera setmana d’octubre es convertisca en la més màgica i especial de l’any. Perquè estem orgullosos de totes les reines i dames que ens han representat i han portat ben alt el nom de la nostra ciutat; estem orgullosos de les associacions taurines i culturals que ens ajuden a fer realitat les millors festes del món amb una programació de primer nivell; orgullosos de tots els consells de festes que tantes hores han dedicat a garantir que cada acte isquera a la perfecció, i orgullosos de les penyes que omplin el carrer d’una festa boja i sana, de devoció i de celebració, de dolços records i de vida, de molta vida.

Tanquem els ulls i recordem els millors moments de Fira. De segur que es desperta un somriure. I, en obrir-los, recordem que estem davant d’una situació greu i excepcional que requereix la nostra màxima responsabilitat i sentit de la solidaritat. Tornem a demostrar, com un poble que camina de la mà, que Onda superarà aquesta adversitat i que molt prompte podrem tornar a gaudir de les nostres tradicions i de la nostra estimada Fira. Cuidem-nos i cuidem els nostres éssers estimats. Ens queden infinites festes per davant, però de vida sols en tenim una.

No voldria acabar sense retre un sincer homenatge als verdaders protagonistes d’enguany. No els veuràs pujats a escenaris ni davant dels bous; el seu nom no apareixerà en cap programa de festes ni els seus uniformes són els més glamurosos, però s’han deixat la pell per cuidar-nos i per salvar moltes vides. Gràcies de tot cor a tot el personal sanitari, a la Policia Local, al servei de neteja i desinfecció, a les agents de serveis socials, a les ONG i entitats socials d’Onda, als voluntaris de Protecció Civil, als transportistes, comerciants i personal de supermercats, a les empreses que han donat material de protecció, menjar o serveis per als onders que ho necessitaven, a la xarxa solidària que ha cosit milers de mascaretes i a tots i cadascun dels onders que s’han oferit per a ajudar sense demanar res a canvi. No puc estar més orgullosa de la meua ciutat i de la meua gent. Gràcies, Onda.

Enguany ens perdrem la Fira però guanyem l’exemple d’un poble solidari que no està disposat a deixar a ningú enrere. I açò és el que contarem un dia als nostres fills. I després, cridarem al vent, tots a una veu: visca Onda i visca la Fira d’Onda!