Es podria deduir del bombardeig de notícies, missatges d'autoritats i el decret d'estat d'alarma, però pareix que per a alguns tot açò no significa res. O sí, sí que significa. Significa recordar-se dels pobles dels que no es recorden la resta de l'any. Que només ens recordem de Santa Bàrbera quan plou... I només coneixem el camí al poble a les festes d'agost o quan les ciutats estan confinades.

Els que donem vida als xicotets pobles en perill d'extinció setmana a setmana (per no dir els que hi viuen allí de dilluns a diumenge i als dies ben negres) hem deixat de fer vida normal, perquè la situació no és normal.

A principis de setmana (ara pareix un any enrere) jo mateixa em consolava amb que diumenge pujaria al poble a dinar paella i podria eixir a la porta de casa a prendre el sol sense preocupar-me de poder creuar-me amb ningú. Però, òbviament, vista la situació, vaig canviar els plans, cosa necessària.

També molts altres van canviar els seus respecte a la resta de diumenges, però en el seu cas per fer una visita al poble, el poble amb una població envellida i amb risc de sofrir les pitjors conseqüències del contagi, el poble on no hi ha Guàrdia Civil que els cride l'atenció. Que no només han trobat el camí sinó que s'atreveixen a reunir-se, com si de la corba cap amunt fora "barrera". Que els estudiants volgueren aprofitar la ‘treva’ per a pujar. Que ens queixàvem dels madrilenys que buscaven platja, però els valencians que busquen muntanya estan tallats pel mateix patró.

I el més trist és que no em sorprenga, que m'indigne però no em sorprenga tant. I es corre la veu d'un d'aquests pobles veïns al punt de mira, les males notícies que odiem donar els mitjans en temps de crisi. Jo m'he quedat a casa, #JoEmQuedeACasa, tots ho podem fer. Que eixir al balcó a aplaudir és un símbol preciós però només tindrà sentit amb la coherència del que fem la resta del dia. I ja pareix que la població respon, fenomen que no sé si atribuir-lo a la presa de consciència o a les amenaces i restriccions, però que esperem que done resultat.

Atentament, una xica de poble… des de casa.