Vicent Pallarés, escriptor que ha aconseguit nombrosos premis en la seva extensa trajectòria literària, ha publicat un nou treball. Es titula El Magma silenciós.

El llibre es va plantejar a quatre mans entre el poeta Manel Garcia Grau i vosté, que és narrador. Com ha sigut l’elaboració de la novel·la després de la desaparició del coautor?

En efecte, la idea inicial era de Manel Garcia Grau. En veure’s afectat per una greu malaltia em va demanar ajuda per tal d’escriure-la a quatre mans, però a penes vam tenir ocasió de parlar-ne. Només em va poder passar el material previ que havia acumulat durant set mesos. Finalment, amb la seua desparació, he hagut de complir a soles i a la meua manera el pacte d’amistat que havíem fet.

El magma silenciós, a priori el títol m’evoca un element destructor que no alça la veu ¿què té de cert?

És una metàfora referida a unes restes humanes trobades per una retroexcavadora mentre realitza les obres d’una autovia, posant en perill de desaparició una espècie animal autòctona única en el món. Es tracta d’una fossa comuna del temps de la Guerra Civil. L’argument consisteix en investigar de qui són les restes, qui foren els executors de la matança i per què. És a dir, que hi ha erupció.

Les agressions urbanístiques al territori i la recuperació de la memòria històrica, dos temes prou delicats, ¿com els ha afrontat?

Delicats, però que ens afecten socialment i, per tant, són susceptibles de ser tractats des d’un punt de vista crític. He mirat d’afrontar-los des de la distància i l’equilibri que exigeix el tractament literari, però amb tant de rigor com m’ha estat possible. En la meua opinió, la literatura no ha de pretendre canviar el món, però sí explicar-lo. I a vegades, criticar-lo amb cruesa.

El llibre s’apropa més a la història o a la literatura?

És una novel·la amb un argument inventat, però inspirat en fets constatats i massa freqüents al llarg de la nostra història, bé siga distant, com ara la repressió després de la Guerra Civil, o més recent, com l’especulació urbanística, les agressions al territori o la falta de respecte pel medi ambient. En definitiva, literatura que reivindica l’ètica i la moral.

Em pot posar en context?

No convé entrar en massa detalls que puguen infuir en detriment de la lectura de la novel·la. Com ja he dit, l’argument consisteix a investigar de qui eren els ossos que apareixen en la fossa comuna, qui foren els assassins i per quin motiu. Ara bé, al final es fan evidents les relacions de parentiu i ideològiques entre els repressors de postguerra i alguns polítics actuals de moral més que dubtosa.

L'obra està editada per Onada, inclosa en la col·lecció de narrativa juvenil La Feram. Està dirigida especialment als joves?

Si tenim en compte que els protagonistes són dos jóvens estudiants d’Història a la Universitat Jaume I de Castelló, es pot dir que sí que té un caràcter juvenil. Ara bé, els elements i els ingredients que hi apareixen poden interessar a un públic lector de caràcter més general.